Què és?

Aproximadament un 45% de les persones adultes ronca ocasionalment i un 25% són roncadors habituals. El problema dels roncs és més freqüent en els homes i en les persones obeses o amb sobrepès i s’agreuja amb l’edat.

Quina és la causa dels roncs?

El so conegut com ronc es dóna quan es produeix una obstrucció al lliure flux de l’aire a través dels passatges existents a la part posterior de la boca i el nas. Aquesta és la part de les vies respiratòries que pot obstruirse, on la llengua i la gola superior coincideixen amb el paladar tou i la campaneta. Quan aquestes estructures xoquen les unes amb les altres i es produeix una vibració durant la respiració i es generen els roncs. Els roncadors tenen, almenys, algun dels següents problemes:

• To muscular pobre en els músculs de la gola o llengua.
• Un excessiu desenvolupament dels teixits de la gola.
• Una excessiva longitud del paladar tou i de la campaneta.
• Obstrucció de les vies respiratòries nasals.

Són greus els roncs?

Socialment ho és. És una disfunció en la vida familiar. El roncador es converteix en objecte de ridiculització i pot ser causa que altres habitants de la casa se sentin molestos, arribant, ocasionalment a produir ruptures matrimonials, alhora que les molèsties generen malestar entre els que suporten els roncs. Els roncadors no són agradables en habitacions compartides durant vacances o viatges de negoci.

Mèdicament també ho és. El ronc distorsiona els models del somni del propi roncador i fan que el somni no resulti reparador. A més els grans roncadors tendeixen a tenir una tensió arterial més elevada que els no roncadors i a una edat més baixa.

La forma més exagerada de roncar és la coneguda com apnea obstructiva del son (AOS), quan el ronc sonor és interromput per freqüents episodis de cessament de la respiració. Cal considerar importants aquests episodis si es prolonguen durant més de 10 segons cada un i es produeixen més de 7 vegades per hora.

Es poden curar els roncs?

Es pot dir de forma general que hi ha ajudes per als roncadors. Per als adults que són ocasionalment roncadors no excessius, els següents remeis casolans poden funcionar:

• Evitar la vida sedentària i practicar exercici diàriament per tal de millorar el to muscular i perdre, si escau, pes.
• Evitar l’ús de tranquil•litzants, pastilles per dormir i antihistamínics abans d’anar a dormir.
• No consumir begudes alcohòliques 3 hores abans d’anar a dormir.
• No ingerir menjars forts 3 hores abans d’anar a dormir.
• Evitar el cansament excessiu i mantenir uns patrons de son regulars.
• Dormir preferentment de costat millor que boca amunt. Per evitar-ho es pot és cosir una butxaca a la part posterior de la peça de dormir en la qual s’introdueix una pilota de tennis.
• Col·locar el llit inclinat, aixecant la capçalera, si és possible amb un parell de maons.
• Procurar que la persona no roncadora s’adormi abans.

Els grans roncadors, aquells que ronquen en qualsevol posició, necessiten més ajuda que la descrita. Quan els roncs esdevenen incòmodes per al roncador i la seva família, l’atenció mèdica és imprescindible, especialment si la resta dels ocupants de la casa sospiten que hi ha apnees obstructives (roncs molt sonors amb detencions en el ritme respiratori i sobretot quan reprèn la respiració).

Els que ronquen fortament s’haurien de sotmetre a un examen mèdic de nas, boca, paladar, gola i coll. Els estudis en un laboratori de son són necessaris per determinar la transcendència dels roncs i quins efectes tenen sobre la salut del roncador.

Tots els nens que presentin roncs haurien de ser examinats mèdicament. El diagnòstic pot consistir en una amigdalotomía o adenoidetomía. Ara també pot silenciar la seva ronc amb SLEEP RIGHT.